Arxiu de la ‘rodaMón’ Categoria
cala Estreta i bon menjar a Pals
In cultura de bar, racons x catalunya, rodaMón on agost 21, 2011 at 11:03 amEntre Palamós i Calella de Palafrugell trobem un camí de ronda ple de caletes poc concorregudes.
Deixem el cotxe al pàrquing de la platja el Castell, això si cal contribuir amb 2 eurets, i a caminar! En 30minuts podem tenir una cala, segons el dia, per nosaltres sols.
El camí està molt ben indicat, també es pot triar fer el recorregut per la pista forestal que dóna accés a les privilegiades vivendes que allí encara s’hi troben. Si el feu per la pista amb bici ha de ser molt més atractiu. Això si, cal dur aigua i menjar no hi ha cap xiringuito on poder minvar la sed.
Cales entre la platja El Castell i Cala Estreta, Baix Empordà (Girona, Catalunya)
Cultura de bar:
Per fer un bon dinar de platja, pel la zona trobeu el restaurant “Solimar” (Pals platja), molt recomanats els musclos a la marinera!
Una bona opció per sopar és el restaurant “Els Pescadors”(Pals) o la Vela (com els coneixen els seus clients habituals, per la vela enorme que hi solia haver), gaudireu de menjar casolà a la fresca a la seva gran terrassa. El trobareu sobre la entrada del poble, abans de pujar a conèixer el casc antic medieval molt ben conservat. Els preus, a tots dos llocs uns 20euros per cap.
Allotjament per la zona:
Si sortiu amb tenda, trobeu el càmping Interpals (Pals Platja), malgrat la clientela és molt “guiri” (i això a algú li prodria espantar) l’ambient és molt familiar, el tracte molt de casa nostra i les instal·lacions estan molt cuidades. Podreu gaudir fins i tot d’un bany a la piscina spa! El preu, tenint en compte que dormim amb tenda és car, 37euros/nit (2 persones/tenda/cotxe) però fent comparacions amb els altres de la zona guanya per la seva proximitat a la platja de Pals (a 5minuts), i per la qualitat dels seus serveis. I si voleu una platja més tranquil·la, agafeu les escaletes que surten de la platja de Pals tot arribant del càmping a mà dreta i trobareu Illa Roja, la cala nudista.
conflictes en memòria
In racons x catalunya, rodaMón on abril 7, 2011 at 7:43 pmThis slideshow requires JavaScript.
batalla de l’Ebre, 25 de juliol de 1938.
Corbera d’Ebre i l’abecedari de la Llibertat.
Kemon Ch’ab’äl, Guatemala
In rodaMón on febrer 1, 2011 at 5:26 pm
La nostra col·laboració en el projecte educatiu Kemon Ch’ab’äl ha finalitzat, poques paraules ens queden per dir, creiem que aquesta imatge és el resum de l’esperit de les entrevistes que hem realitzat.
I per tots aquells que us interessi, penjem el resultat del nostre estudi: la recopilació de les opinions dels nens i nenes i les seves families sobre que els ha aportat el programa en quant a drets humans, gènere, interculturalitat, bilingüisme, pensament lògic, lectura i totes les seves propostes de millora.
el patio de atrás
In rodaMón on desembre 28, 2010 at 1:54 amThis slideshow requires JavaScript.
Isla Mujeres, Quintana Roo (México)
pobles originaris
In rodaMón on novembre 19, 2010 at 7:15 pm
“Vint-i-cinc són els idiomes que es diputen els 14 milions d’habitants de Guatemala. Tres són els pobles originaris: Mayes, Garífunes i Xinques. I un només era l’idioma oficial abans dels acords de pau de 1996, l’espanyol. Sota un colonialisme arrassador, la complexitat cultural va ser apartada de l’agenda política durant uns quants segles, éssent només possible l’idioma i els costums del regne al que devien retre tributs. Catorze anys són els que han passat des de la signatura de pau, signatura sota la que es donen les continues repressions als líders que sorgeixen des dels pobles originaris. La paraula complexitat no abasta a la realitat que es viu a Guatemala on, més enllà de la llibertat cultural, l’estat no assegura les qüestions bàsiques a la població que viu fora dels ghettos, on es concentra la població asquerosament milionaria. El nostre concepte de classes socioeconòmiques aquí, com en tota Sud Amèrica, perd el sentit” (llegir +)
un clic de rialles
In rodaMón on novembre 18, 2010 at 4:48 pm
“Mitjançant algun gest i agraïment en Q’eqchi’, intenten trencar les barreres que els idiomes, les costums i els nivells culturals ens separen; són dos mons cohabitant un espai i els aliens som nosaltres. Les càmares susciten desconfiança i desconeixement al principi. Es corre la veu i apareixen nens i familiars de sota les pedres, és tot un event que explicaran i recordaran segur durant molt i molt temps. Afortunadament, encara hi han gestos universals, el joc amb els més peques fa convertir els mig somriures en rialles sense complexos! Estan al·lucinats de veure com un invent, tan antic com la fotografia i tan nou per ells, els capta i ens permet passar una de les millors estones enduent-nos la seva secilleza de record. Sortim plens, el quilòmetres de pista han estat recompensats amb escreix, tan de bo no haguessim de tornar al soroll de la ciutat” (llegir +)
